Introducció TELLING A TALE / CONTEMOS UN CUENTO / CONTEM UN CONTE
Aquesta col·lecció de contes us pot ser molt útil tant a l’Educació Infantil com als / les especialistes d’anglès en el vostre treball dins del programa Plurilingüe de la LOE.
TELLING A TALE /
CONTEMOS UN CUENTO /
CONTEM UN CONTE
Autora: Pilar Bellés Pitarch
Col·lecció de contes plurilingües per a E. Infantil 4 i 5 anys adaptats als CENTRES D’INTERÈS de l’Educació Infantil:
Escola, família, casa, Nadal i joguets, el cos i l’hivern, la roba, els aliments, la Pasqua, els animals, l’estiu i les vacances.
Pots trobar-los en format llibre: Distribuidora Bubok: http://pilarbellespitarch.bubok.com Distribuidora Lulu: http://stores.lulu.com/bellespitarchathotmaildotcom
Altres títols:
1. Com fer alumnes creatius? (Col.lecció de contes plurilingües per desenvolupar la creativitat i, a la vegada, treballar valors). Hi ha contes per a cada nivell, des de l’Infantil a tercer cicle de Primària.
2. Contes plurilingües per treballar valors i per a dies especials (Dia la Pau, dia de l’arbre, Halloween…).
3. No deixes que cresca sense la màgia dels contes… segons el que vols transmetre, tria un conte i… conta-li’l. (Recull de contes d’altres publicacions).
PROGRAMACIÓ LOE PER A CONTES PLURILINGÜES: OBJECTIUS: 1. Donar a conèixer aquestos contes. 2. Proveir a mestres i educadors / educadores amb contes suficients per desenvolupar el seu treball a l’aula o contar als menuts / des en qualsevol situació que se’ls presente. 3.Treballar les compet&
CONTES ADAPATATS ALS CENTRES D’INTERÈS DE L’EDUCACIÓ INFANTIL
CONTES ADAPATATS ALS CENTRES D’INTERÈS DE L’EDUCACIÓ INFANTIL
1. Escuela / Escola / School:
Infantil 4:
The Little Sheep is Learning at School (p. 11).
La ovejita aprende en la escuela (p. 13).
L’ovelleta aprèn a l’escola (p. 15).
Infantil 5:
What a Mess! What Can we Do? (p. 19).
¡Menudo desastre! ¿Qué hacemos ahora? (p. 20).
Quin emplastre! Què fem ara? (p. 23).
2. La familia y el otoño / La família i la tardor / Family and home:
Infantil 4:
Everybody Collaborates at Home (p. 26).
En casa todo el mundo colabora (p. 27).
Tots col·laboren a casa (p. 30).
Infantil 5:
The Little Elephant Can’t Sleep (p. 33).
El elefantito no puede dormir (p. 34).
L’elefantet no pot dormir (p. 36).
3. La Navidad y los juguetes / El Nadal i els joguets / Christmas and toys.
Infantil 4:
Charlie Has Got a New Toy (p. 38).
El nuevo juguete de Charlie (p. 40).
Charlie té un joguet nou (p. 42).
Infantil 5:
The Tiger’s Stripes Fall down (p. 45).
Al tigre se le caen las rayas (p. 46).
Al tigre li cauen les ratlles (p. 48).
4. El cuerpo y el invierno / El cos i l’hivern / Body:
Infantil 4:
The Small Maggot Is Dancing (p. 50).
El baile del gusanito (p. 52).
El ball del cuquet (p. 54).
Infantil 5:
Mum, I’ve Got a High Temperature! (p. 57).
Mamá, ¡tengo la frente hirviendo! (p. 58).
Mamà, tinc el front bullint! (p. 59).
5. Profesiones y carnaval / Oficis i carnestoltes / Clothes.
Infantil 4:
The Dragon Has Got a Cold (p. 61).
El dragón se ha resfriado (p. 63).
El dragó s’ha refredat (p. 65).
Infantil 5:
Clothes, Clothes, too much Clothes… (p. 68).
Ropa, ropa, demasiada ropa… (p. 69).
Roba, roba, massa roba… (p.70).
6. Alimentos / Aliments / Food.
Infantil 4:
Let’s Go to the Restaurant (p.73).
Vamos al restaurante (p. 74).
Anem al restaurant (p. 76).
Infantil 5:
An Adventure at the Supermarket (p. 79).
Una aventura al supermercado (p. 81).
Una aventura al supermercat (p. 83).
7. La primavera y las plantas / La primavera i les plantes / Easter.
Infantil 4:
Hens Share Easter Eggs (p. 86).
Las gallinas comparten los huevos de
Pascua (p. 87).
Les gallines comparteixen els ous de Pasqua (p. 89).
Infantil 5:
The Rabbits Are Playing with the Easter Eggs (p. 92).
Los conejos juegan con los huevos de Pascua (p. 94).
Els conills juguen amb els ous de Pasqua (p. 96).
8. Los animales / Els animals / Animals.
Infantil 4:
A very Naughty Snake (p. 98).
Una serpiente muy pillina (p. 100).
Una serp molt pena (p. 102).
Infantil 5:
A very Naughty Cat (p. 105).
Un gato muy pícaro (p. 106).
Un gat molt pillet (p. 107).
9. El verano y los medios de transporte / L’estiu i els mitjans de transport / Holiday.
Infantil 4:
I Want an Ice Cream! (p. 109).
¡Quiero un helado! (p. 111).
Vull un gelat! (p. 112).
Infantil 5:
Sharks by the Sea! (p. 116).
¡Tiburones a la playa! (p. 117).
Taurons a la platja! (p. 118).
LITTLE SHEEP IS LEARNING AT SCHOOL / LA OVEJITA APRENDE EL NOMBRE DE LAS COSAS / L'OVELETA APRÈN EL NOM DE LES COSES

LITTLE SHEEP IS LEARNING AT SCHOOL
Didactic advice: We need cards with pictures: a sheep, a horse, a dog... pen, pencil, crayon, rubber, bag, chair, table, door… When you introduce vocabulary, you show cards. Students repeat the new words. All the class repeats the new words in chorus. Each time the sheep talks, students clap their hands. The teacher asks student for a pen, a pencil, a crayon, a rubber, glue, a bag, a chair, a table, a door…
Once upon a time there was a little sheep that went to school. She didn’t talk or know the names of everything. She wanted education and knowledge.
‘Hello!’ said the horse and the dog.
‘Baa!’ said Little Sheep.
The horse and the dog became very sad that day.
During the next days the sheep began to learn new words:
‘Look, Little Sheep, this is a pencil,’ said the teacher.
‘This is a pencil,’ repeated one student.
‘A pencil!’ repeated all the class in chorus.
‘A pencil!’ said the sheep.
Everybody became happy and clapped his / her hands.
‘Look, Little Sheep, this is a rubber,’ said the teacher.
‘This is a rubber,’ repeated another student.
‘A rubber!’ repeated all the class in chorus.
‘A rubber’ said the sheep.
Everybody smiled and clapped his / her hands.
‘Look, Little Sheep, these are papers, a pen, glue, crayons, a bag, a door, a chair...’
So, they repeated the words until Little Sheep could learn them.
One day Little Sheep lost her pencil.
‘Can I have a pencil?’
‘Yes,’ said one student and he gave her a pencil.
‘Thank you,’ said the sheep.
‘You are welcome,’ said the teacher.
‘Bye- bye,’ said the sheep when she went out.
‘Bye- bye,’ answered the students.
Other days Little Sheep asked for a rubber, a paper or the glue… and she was well-mannered.
LA OVEJITA APRENDE EL NOMBRE DE LAS COSAS
Consejos didácticos: Se puede usar este cuento como primera lengua o como segunda lengua si los niños y niñas tienen dominio oral de la lengua.
Usaremos las imágenes de la oveja, el caballo y el perro junto con todas las cosas de clase mencionadas: bolígrafo, lápiz, ceras, goma, pegamento, mochila, silla, mesa, puerta.
Cuando el alumno conoce oralmente la lengua del cuento no hacen falta tantas repeticiones como en inglés y se puede dejar que los alumnos intervengan el cuento añadiendo nuevas cosas de clase o para pedírselas por favor a sus compañeros.
Había una vez una ovejita que acudió a la escuela. No hablaba ni tampoco sabía el nombre de las cosas. Quería recibir educación y conocimiento.
—¡Hola! —le dijeron el caballo y el perro.
—¡Bee! —contestó la ovejita.
El caballo y el perro se pusieron muy tristes ese día.
En los días siguientes la ovejita empezó a aprender palabras nuevas.
—Mira, Ovejita, esto es un lápiz —decía la maestra.
Los compañeros y compañeras lo repetían, la ovejita lo aprendía, todos se ponían muy contentos y le aplaudían.
—Mira, Ovejita, esto es una goma —decía la maestra.
Lo repetían los compañeros y compañeras, luego lo aprendía la ovejita.
Todos se ponían muy contentos y aplaudían sus progresos.
—Mira, Ovejita, éstas son fichas, un bolígrafo, pegamentos, ceras, una mochila, una puerta, una silla…
Así se lo fueron repitiendo hasta que la ovejita lo pudo aprender.
Un día la ovejita perdió el lápiz.
—¿Puedo coger un lápiz?
—Sí —dijo un compañero y le dio el lápiz.
—Gracias —dijo la ovejita.
—No hay de qué —dijo la maestra.
—Adiós —se despidió la oveja al irse.
—Adiós —contestaron los compañeros y compañeras.
Así la ovejita aprendió a pedir las cosas y a despedirse con educación y fue acogida en un grupo de amigos y amigas.
L’OVELLETA APRÈN A L’ESCOLA
Consells didàctics: L’arribada de nouvinguts i nouvingudes que no parlen la nostra llengua és una situació que ens trobem sovint.
Una manera de convèncer els nostres alumnes que els han de tractar bé i ajudar-los és mitjançant contes. Si el protagonista del conte ho fa, per què no ho he de fer jo?
En aquest conte usarem uns dibuixos d’una ovelleta, un gos i un cavall i els objectes de classe: llapis, goma, colors, ceres, cola, tisores, motxilla, cadira, taula, porta… deixem que els alumnes diguen noves coses de classe i que les demanen per favor al final.
Hi havia una vegada una ovelleta que va acudir a l’escola.
No sabia parlar la nostra llengua ni el nom de les coses. Volia rebre educació i coneixement.
—Hola! —li digueren el cavall i el gos.
—Bee! —va contestar ella.
El cavall i el gos es posaren molt tristos aquell dia.
En els pròxims dies l’ovelleta va començar a aprendre noves paraules.
—Mira, Ovelleta, açò és un llapis —deia la mestra.
Els companys i companyes ho repetien.
L’ovelleta ho aprenia. Tots es posaven molt contents i contentes i li aplaudien.
—Mira Ovelleta, açò és una goma —deia la mestra.
Ho repetien els companys i companyes, ho aprenia l’ovelleta.
Tots i totes es posaven contents i contentes i aplaudien els seus progressos.
—Mira, Ovelleta, açò són fitxes, un bolígraf, una cola, ceres, una motxilla, una porta, una cadira…
Així li ho van anar repetint fins que l’ovelleta ho va aprendre.
Un dia l’ovelleta va perdre el llapis:
—Puc agarrar un llapis?
—Sí, clar —li va contestar un company i li’n va donar un.
—Gràcies —va dir l’ovelleta.
—No hi ha de què —digué la mestra.
—Adéu —s’acomiadava l’ovelleta en anar-se’n.
—Adéu —contestaven els companys i companys.
Així l’ovelleta va aprendre a demanar les coses i a acomiadar-se amb bones maneres i va ser acollida en un grup d’amics i amigues.
WHAT A MESS! WHAT CAN WE DO NOW?/ ¡MENUDO EMPASTRE! ¿QUÉ HACEMOS AHORA? / QUIN EMPLASTRE! QUÈ FEM ARA?

WHAT A MESS! WHAT CAN WE DO NOW?
Didactic advice; First you should stick a picture like that above and cards on the board about classroom material (pencils, crayons, glues, scissors, papers, books, puzzles, paints, plasticine…) and also about animals (dog, cat, rabbit, dinosaur…). You can point to them during the story and make gestures.
Children at nursery school had got different trays to put pencils, crayons, glues, scissors, papers, books, puzzles, paints and lately plasticine…
One day children wanted to paint.
‘Can we paint?’
‘Yes, you can,’ said the teacher, ‘but you must be careful. Don’t paint on the tables.’
After painting, they cleaned everything.
Another day:
‘Can we make plasticine shapes?’
‘Yes, you can,’ said the teacher, ‘but you must be careful.’
Children made lots of plasticine shapes: dogs, cats, rabbits, dinosaurs… they had a nice time.
After making plasticine shapes, they looked down… there were small plasticine pieces stuck everywhere. The teacher got angry.
‘What a mess! How awful! What can we do?’
‘Plasticine must be punished!’ said one student.
‘We must clean,’ said another student.
‘OK,’ said the teacher.
All the students cleaned the tables and picked up the small pieces of plasticine stuck on the floor.
Next day, plasticine was punished in its box.
Days later they could make plasticine shapes, but when they made plasticine shapes they must be careful and they mustn’t leave small pieces stuck on the floor.
¡MENUDO DESASTRE! ¿QUÉ HACEMOS AHORA?
Consejos didácticos: La plastilina y las pinturas les encantan a los niños. Se lo pasan en grande experimentando. Detrás de su ilusión quedan descuidos de gotas de pintura en la ropa, muebles manchados, pinceles pegados por no limpiarlos bien… no dejemos que nuestra preocupación por el orden y la disciplina les amargue la diversión del momento… aunque, jamás podemos descuidar el orden ni la disciplina. ¿Cómo lo hacemos? Podemos probar con historias como ésta.
En este caso podemos dejar que los niños y niñas intervengan en detalles puntuales pero hemos de tener cuidado que no nos cambien el final… destrozarían la historia.
Además del dibujo podemos usar tarjetas pegadas sobre la pizarra de material de clase (lápices, colores, libros, puzzles, pinturas, plastilina, pegamentos, tijeras, fichas…) y también de animales (perro, gato, conejo, dinosaurio…). Las señalaremos a lo largo de la historia. Los niños pueden intervenir a la hora de enumerar cosas de clase que están en bandejas y para decir animales que les gustaría hacer con plastilina.
En la clase de infantil se guardaban en bandejas independientes sus lápices, colores, cola, tijeras, fichas de trabajo, libros, puzzles, pinturas y, últimamente, plastilina.
Algunos días, la seño dejaba pintar con los pinceles. Siempre les pedía antes que tuvieran mucho cuidado. Luego limpiaban entre todos. De esta manera, todo iba bien.
Los niños se emocionaron cuando vieron la plastilina.
—¿Podremos jugar con la plastilina?
—Sí, podéis —dijo la seño—, pero tened cuidado.
Ese día todos los niños y niñas hicieron mil formas de plastilina: perros, gatos, conejos, dinosaurios… se lo pasaron en grande.
Después de hacer tantas formas de plastilina, miraron al suelo. Había pegotes de plastilina por todas partes. La seño se enfadó.
—¡Menudo desastre! ¿Qué hacemos ahora? —dijo la seño.
—Debemos castigar a la plastilina —dijo un niño.
—Debemos limpiar —dijo una niña.
—Vale —dijo la seño.
Todos los niños y niñas limpiaron las mesas y rascaron los trozos pequeños de plastilina embadurnados al suelo.
Al día siguiente la plastilina estaba castigada sin salir de la caja.
Unos días después pudieron hacer más formas de plastilina pero debían de tener cuidado de no dejar caer pequeños trozos en el suelo.
En aquella clase, los niños y niñas disfrutaron de lo lindo con pinturas y plastilina casi a diario, siempre cumpliendo las normas.
Pasaron momentos inolvidables.
QUIN EMPLASTRE! QUÈ FEM ARA?
Consells didàctics: Afegirem una representació per part dels /les alumnes. Tindrem un dibuix com el de dalt i unes targetes enganxades al tauló o a la pissarra sobre coses de classe ( llàpissos, colors, coles, tisores, fitxes, llibres, puzles, pintures, plastilina…) i també d’animals (gossos, gats, conills, dinosaures…) . Les senyalarem tal i com contem la història. Els xiquets i xiquetes intervenen en la història i diuen primer coses de classe que estan en safates i, després, animals que farien amb plastilina.
A la classe d’infantil es guardava el material en safates independents: llàpissos, colors, coles, tisores, fitxes de treball, llibres, puzles, pintures i, últimament, la plastilina.
Alguns dies, la senyo deixava que pintaren amb els pinzells. Sempre els demanava abans que anaren molt en compte. I després, que ho netejaven entre tots i totes. Així, tot anava bé.
Els xiquets i xiquetes es van emocionar molt quan van veure la plastilina.
—Podrem jugar amb la plastilina?
—Sí —va dir la senyo—, però aneu en compte.
Aquell dia tots els xiquets i xiquetes de la classe d’infantil van fer mil formes amb plastilina: gossos, gats, conills, dinosaures… s’ho van passar d’allò més bé.
Després de fer més de mil formes amb plastilina, van mirar a terra. Hi havia trossets de plastilina empastifats per totes parts. La senyo es va enfadar.
—Quin emplastre! Què fem ara? —va dir la senyo.
—Hauríem de castigar a la plastilina! —va dir un xiquet.
—Hauríem de netejar —va dir una xiqueta.
—D’acord —va dir la senyo.
Tots i totes van netejar les taules i van rascar els trossos xicotets de plastilina empastifats per terra.
A dia següent la plastilina estava castigada sense eixir de la seva caixa.
Uns dies després, van poder fer moltes més formes de plastilina però, quan jugaven amb la plastilina, havien d’anar en compte de no empastifar el piso amb els trossos xicotets.
Des d’aleshores, en la classe d’infantil van gaudir moltíssim amb les pintures i la plastilina. En feien quasi tots els dies, sempre complint les normes.
Van passar moments inoblidables…
EVERYBODY COLLABORATES AT HOME / EN CASA TODO EL MUNDO COLABORA / TOTS COL·LABOREN A CASA

EVERYBODY COLLABORATES AT HOME
Didactic advice: We need cards of a family of bears (Mum, Dad, brother, sister) cards of the house (kitchen, living-room, bathroom, bedroom, and dinning room) and we make gestures for activities (listen to music, watch TV, play with friends, read…). We point the cards during the story and students repeat the new words. We make gestures according to the story and students repeat them.
It was hot. The family of bears was taking a nap after lunch. Everybody was silent in order to sleep. (Teacher and students make gestures like they sleep).
“Can they sleep?”
“No, no, no… everybody is awake.”
“Can Mum sleep?” (Point to Mum in the pictures).
“No, no, no.” Mum was in the kitchen. (You point at Mum in the picture and make gestures of listening to music and a card of the kitchen). She wanted to listen to music but she couldn’t because everything must be quiet (make a gesture of silence).
“Can Dad sleep?”
“No, no, no.” Dad was in the living-room. He wanted to watch TV, but he couldn’t, (point to the cards of watching TV and the living room). Everything must be quiet (make gesture of silence).
“Can the brother and his sister sleep?”
“No, no, no”. The brother and his sister were in their bedroom. They wanted to play with their friends (point at a card of the bedroom and make gesture of children playing). But they couldn’t. Everything must be quiet (make a gesture of silence).
Suddenly the door bell rang. It was their neighbour. She wanted to leave their children because she must go to the doctor.
They wanted to play…
‘Hurray! Can we go to play, Mum?’
‘OK. Play in your bedroom. Don’t make noise.’
Finally the children could play with their friends in their bedroom (show the card) until they fell asleep.
Mum could listen to music (make gestures) and Dad could watch TV (make gestures).
Everybody was happy because everybody collaborated with the others at home.
EN CASA TODO EL MUNDO COLABORA
Consejos didácticos: Podemos usar tarjetas para señalarlas cuando contamos la historia. La de la familia de osos (mamá, papá, hermano, hermana), de las habitaciones (cocina, baño, dormitorio, comedor, salón) y actividades que se hacen en cada habitación de la casa (escuchar música, ver la tele, jugar con los amigos, leer), pediremos a los niños que nos digan más actividades que se hacen en cada habitación.
Cuando el niño conoce la lengua, no hacen falta tantas repeticiones ni gestos como con lengua extranjera, aunque les resulten divertidos. Podemos aprovechar para pedir la opinión a niño / niña sobre cómo continua o introducir valores a través del cuento. A veces, en casa nos toca aguantar a todos un poco para que los demás sean felices. Hemos de tener paciencia si alguna vez no podemos hacer lo que quisiéramos… hay que colaborar al bien de todos.
Hacía calor. La familia de osos estaba haciendo una siesta después de comer. Todo el mundo estaba en silencio para que el resto de la familia pudiera dormir.
“¿Tú crees que podían dormir?”. (Preguntamos a los niños).
“No, todos estaban despiertos” (nos responden).
“¿Qué estaría pensando mamá?”.
Mamá estaba en la cocina. Le hubiera gustado escuchar música… pero no podía porque se tenía que guardar silencio.
“¿Qué estaría pensando papá?”
Papá estaba en el salón. Le hubiera gustado ver la tele… pero no podía porque todo estaba en silencio.
“¿Qué estarían pensando los pequeños ositos?”
Los pequeños estaban en su habitación. Les hubiera gustado jugar con sus amigos pero no podían, todo estaba en silencio…
De repente, sonó el timbre de la puerta. Era la vecina que dejaba los niños porque se tenía que ir al médico.
—¡Bien!… ¿Podemos ir a jugar?
—¡Vale! Jugad a vuestra habitación y no hagáis ruido.
Finalmente los pequeños pudieron jugar con sus amigos hasta que cayeron rendidos y se durmieron.
Una vez dormidos, mamá pudo escuchar música y papá pudo ver la televisión.
En casa todos hemos de colaborar para que podamos ser felices.
TOTS COL·LABOREN A CASA
Consells didàctics: Conviure amb altres persones pot ser un estat de perfecta harmonia o un autèntic trauma. Amb contes com aquest podem donar un pas més perquè la paciència i la col·laboració de tots / totes predomine sobre l’egoisme “jo, jo i només jo”.
Afegirem una representació teatral. Quan el professor diu la frase d’un personatge, el xiquet o xiqueta que té assignat aquest personatge repeteix la frase.
Feia calor. La família d’óssos estava fent la sesta després de dinar.
Tot el món estava en silenci per tal que la resta de la família poguera dormir.
“Creus tu que podien dormir?”
“No!” Tots estaven desperts pensant.
“Què estaria pensant mamà?”
Mamà estava a la cuina. Estava pensant en escoltar música… però no podia perquè s’havia de guardar silenci.
“Què estaria pensant papà?”
Papà estava al saló. Estava pensant en veure la tele… però no podia perquè s’havia de fer la sesta.
“Què estarien pensant els fillets ossets?”
Els xicotets estaven a l’habitació. Els haguera agradat jugar, saltar, cridar… però no podien perquè havien de guardar silenci.
De sobte va sonar el timbre de la porta. Era la veïna que deixava els xiquets perquè se n’havia d’anar al metge.
—Què bé! Podem anar a jugar?
. —Val! Aneu a l’habitació però no feu soroll…
Els xicotets van jugar fins que no van poder més i, finalment, van caure rendits.
Una vegada es van adormir, mamà va poder posar música i, papà va poder veure la tele.
Quan a casa tots col·laborem, tots podem ser feliços.
HENS SHARE EASTER EGGS / LAS GALLINAS COMPARTEN LOS HUEVOS DE PASCUA / LES GALLINES COMPARTEIXEN ELS OUS DE PASQUA

HENS SHARE EASTER EGGS
Didactic advice: You can point to the pictures during the tale. Then you can give your students some Easter egg pictures to paint.
Once upon a time there was a very happy hen (smile). She was healthy, she ate well and she had got lots of friends.
Each day she chose people to play. Other hens laid one egg every day, she laid two eggs.
There was another hen. She was sad and unhealthy (sad face). She ate badly and she hadn’t got friends.
Each day she hadn’t got people to play. She tried to lay an egg but she couldn’t.
One day the happy hen (smile) wanted to play with the sad one (sad face). She was curious about that sad hen that never played with anybody.
‘Do you want to come and play?’
‘I can’t.’
‘Why?’
‘It’s Easter Day. Everybody has got an egg to paint but I haven’t any egg.’
‘Here you are,’ said the lucky hen, ‘one egg for you. Now let’s go and paint Easter eggs.’
The hens painted and painted Easter eggs in the afternoon. Easter rabbits helped them.
The sad hen (sad face) became very happy to have new friends and the happy hen (smile) was proud of her new friend.
Both of them were very happy (teacher and students smile).
“Are you happy?” “Then, paint Easter eggs… Here you are.”
LAS GALLINAS COMPARTEN LOS HUEVOS DE PASCUA
Consejos didácticos: Contamos el cuento añadiendo todos los detalles que podamos, mirando los dibujos. Preguntamos a los niños: “¿Qué creéis que pasó después?”, para que predigan el final. Después se pueden pintar huevos hervidos con pinturas.
Había una vez una gallina muy feliz. Disfrutaba de buena salud, comía bien y tenía muchos amigos.
Cada día podía elegir con qué gente jugar. Habitualmente las gallinas ponían un huevo cada día, ella ponía dos.
Había también otra gallina pero ésta estaba muy triste. No tenía buena salud, comía mal y no tenía amigos.
No tenía nadie con quien jugar cada día. Trataba de poner un huevo pero no podía.
Un día la gallina feliz se empeñó en jugar con la otra. Sentía curiosidad por aquella gallinita triste que nunca jugaba con nadie.
“¿Qué creéis que pasó?” (Dejamos que intervengan los niños, si surge un final bonito lo podemos adoptar, si no continuamos con el nuestro).
—¿Vienes a jugar?
—No puedo.
—¿Por qué?
—Es el día de Pascua. Todo el mundo tiene un huevo para pintar y yo no tengo ninguno.
—Toma —le dijo la gallina feliz—, ahí tienes uno. Y, ahora, ¡vamos a pintar huevos de Pascua!
Las dos gallinas pintaron muchos huevos de Pascua aquella tarde. Los conejos las ayudaron.
La gallina que antes estaba triste fue muy feliz de tener amigos y, la gallina feliz se enorgulleció de haber ayudado a alguien que lo necesitaba.
Ellas, fueron las dos muy felices.
“Vamos a ser felices como ellas y pintemos huevos de Pascua”.
LES GALLINES COMPARTIXEN ELS OUS DE PASQUA
Consells didàctics: Pintarem els ous amb tècniques diferents. Afegirem una representació teatral. Quan el professor diu la frase d’un personatge, el xiquet / xiqueta que té assignat aquest personatge repeteix la frase.
Hi havia una vegada una gallina molt feliç. Gaudia de bona salut, menjava bé i tenia molts amics i moltes amigues.
Cada dia podia permetre’s triar en qui volia jugar. Normalment, les gallines ponen un ou cada dia, ella en ponia dos.
Hi havia també una altra gallina però estava molt trista. No tenia bona salut, menjava malament i no tenia amics ni amigues.
No tenia ningú per jugar. Estava trista. Tractava de pondre un ou però no podia.
Un dia la gallina feliç es va entossudir en jugar amb l’altra. Sentia curiositat per aquella gallina trista que mai jugava amb ningú.
“Què creus que passa després?” (intervenció del alumnes per trobar un final, si tenen una idea original es pot introduir al conte).
—Vens a jugar?
—No puc.
—Per què?
—És el dia de Pasqua. Tot el món té un ou per pintar i jo no en tinc cap…
—Pren —va dir la gallina feliç—, ací en tens un. I, ara, anem a pintar ous de Pasqua…
Les dues gallines van pintar molts ous de Pasqua aquella vesprada. Els conills els van ajudar.
La gallina que abans estava trista va ser feliç de tenir molts amics i amigues. I, la gallina feliç se’n va enorgullir d’haver ajudat a qui ho necessitava.
Les dues gallines estaven molt contentes pintant ous de Pasqua.
“Anem a posar-nos contents i contentes. Pintem ous de Pasqua”.
THE LITTLE ELEPHANT CAN’T SLEEP / EL ELEFANTITO NO PUEDE DORMIR / L' ELEFANTET NO POT DORMIR

THE LITTLE ELEPHANT CAN’T SLEEP
Didactic advice: We need cards of the members of the family (Mum, Dad, brother, sister, Granny and Grandad) and house (bedroom, bathroom, kitchen, dinning-room, living room). You point to the cards and make gestures according to the story.
It was time to take a nap. The little elephant wanted to sleep but he couldn’t. He went to Mum and Dad’s bedroom.
‘Can I stay here?’
‘Yes, you can, but you have to sleep.’
They played in bed. Mum and Dad tried to make the little elephant sleep. He wanted to play with Mum and Dad.
Everyday they played until the sleep overcame him. But that day they couldn’t.
The little elephant went to his sister bedroom.
‘Can I stay here?’
‘Yes, you can… but you have to sleep.’
The brother and his sister played together, but he couldn’t sleep there.
The little elephant went to the bathroom but it was too cold to sleep (point to the bathroom, shake your head and make gestures of cold).
Then he went to the kitchen but it was too small to sleep (point and make gestures).
Then he went to the dinning-room but it was too big to sleep (point and make gestures).
Finally the little elephant went to the living room where Granny and Granddad were on the sofa. They were watching TV.
‘Can I watch TV with you?’
‘OK,’ said Granny.
Ten minutes later the little elephant fell asleep. Finally the little elephant could sleep (make gestures of being asleep).
EL ELEFANTITO NO PUEDE DORMIR
Consejos didácticos: Las repeticiones son útiles aunque se pueden usar con moderación, sirven para introducir vocabulario y hacer que los niños y niñas sigan fácilmente la historia. Cuanto más conocen la lengua se hacen menos gestos y se usan más palabras. Se pueden usar imágenes y gestos. Los niños y niñas nos dirán habitaciones que se pueden encontrar en una casa.
Era la hora de dormir. El elefantito quería dormir pero no podía.
Fue a la habitación de papá y mamá.
—¿Puedo quedarme aquí?
—Sí, puedes… pero debes dormir.
Se puso a jugar en la cama de sus padres. Papá y mamá trataron de dormirlo.
Cada día jugaban hasta que el sueño se apoderaba de él. Pero ese día el elefantito no podía dormir.
El elefantito se fue a la habitación de su hermana.
—¿Puedo quedarme aquí?
—Sí, puedes… pero debes dormir…
El elefantito jugó un rato allí pero tampoco pudo dormir.
Fue al baño pero hacía demasiado frío para dormir (señalamos el baño, hacemos gesto de frío y decimos que no con la cabeza).
Fue a la cocina pero era demasiado pequeña para dormir (señalamos y gesticulamos).
Entonces fue al comedor pero era demasiado grande para dormir (señalamos y gesticulamos).
Finalmente el elefantito fue al salón donde los abuelos estaban mirando la televisión.
—¿Puedo ver la televisión con vosotros?
—Vale.
Diez minutos después el elefantito se había quedado dormido… por fin el pequeño elefante se pudo dormir.
“¡Que descanses elefantito!”
L’ELEFANTET NO POT DORMIR
Consells didàctics: Afegirem una representació teatral. Quan el professor diu la frase d’un personatge, el xiquet o xiqueta que té assignat aquest personatge repeteix la frase.
Era l’hora de dormir. L’elefantet volia dormir però no podia.
Va anar a l’habitació de son pare i sa mare.
—Puc quedar-me ací?
—Sí, però… has de dormir.
Es va posar a jugar en el llit dels seus pares. Ells van tractar d’adormir-lo.
Cada dia jugaven fins que la son s’apoderava d’ell. Però aqueix dia l’elefantet no podia dormir.
L’elefantet va anar a l’habitació de la seva germana.
—Puc quedar-me ací?
—Sí, però… has de dormir.
Va jugar un poc allí però tampoc podia dormir.
Va anar al bany però feia massa fred per poder dormir (s’assenyala el bany, es fa gest de fred i es diu que no amb el cap).
Va anar a la cuina però era massa xicoteta per dormir (gesticular com abans).
Va anar al menjador però era massa gran per dormir (gesticular).
Finalment l’elefantet va anar al saló on el iaio i la iaia estaven mirant la televisió.
—Puc mirar la tele amb vosaltres?
—Sí, val.
Deu minuts després l’elefantet ja estava dormit. Per fi l’elefantet va poder adormir-se.
“Descansa bé, elefantet!”
CHARLIE HAS GOT A NEW TOY / EL NUEVO JUGUETE DE CHARLIE / CHARLIE TÉ UN JOGUET NOU

CHARLIE HAS GOT A NEW TOY
Didactic advice: We need cards of toys (car, ball, drum, kite, balloon, train, boat, teddy bear…) and a picture of two boys playing together. You can point them during the story. Students repeat the new words.
Once upon a time there was a small boy called Charlie. He was very proud of his toys.
He had got lots of cars and a car parking, a ball, a drum, a kite, a balloon, a train, a boat… but his favourite toy was his teddy bear (you point to the toys and students repeat their names too).
The day after Christmas holiday, the teacher asked students to bring a toy to school to share with their partners.
Charlie took his teddy bear, but when he arrived at school…
‘Can I have your teddy bear?’ asked one partner. ‘Then you can have my toy.’
‘No, no, no… it’s mine.’
‘Please!’
‘No, no, no. Go away!’
Charlie was having a nice time with his new toy but the other student became sad.
Some time later Charlie began to get bored with his toy and he wanted to change it.
‘No, no, no’ said the other children.
‘Please!’
‘No, no, no. Go away.’
Charlie became very sad. It had been his fault.
Charlie looked for the boy who wanted to share his toy with him to ask him for forgiveness.
‘I’m sorry,’ said Charlie.
‘It’s OK,’ said the other boy.
‘Can we play together?’
‘OK.’
‘Thank you.’
‘You are welcome.’
They became friends and shared out their toys with other students. It was amusing!
EL NUEVO JUGUETE DE CHARLIE
Consejos didácticos: Cuando decimos el nombre de los juguetes podemos dejar intervenir a los niños para que digan el nombre de otros juguetes que conocen. Cuando Charlie decide escoger su osito como su juguete favorito, podemos preguntar a nuestros pequeños cuál es su juguete favorito… dejar que se identifiquen con la historia.
Había una vez un niño llamado Charlie. Él estaba muy orgulloso de todos sus juguetes.
Tenía muchos coches en un parking, un balón, un tambor, una cometa, un globo, un tren, un barco… (Dejamos que los niños digan otros) pero su juguete favorito era su osito de peluche.
A la vuelta de las vacaciones de Navidad el profesor pidió a los niños y niñas que trajeran un juguete para compartirlo con sus compañeros y compañeras.
“¿Qué juguete hubieras escogido tú?” (Intervienen los niños /las niñas por turno).
El pequeño Charlie se trajo su osito. Al llegar a clase…
—¿Me puedes dejar el osito? — le preguntó un compañero—, yo te dejaré mi juguete…
—No, no, no… es mío.
—¡Por favor!
—No, no, no… ¡vete!
Charlie se lo estaba pasando en grande con su juguete nuevo pero el otro niño se puso muy triste.
Pasó el tiempo y Charlie comenzó a aburrirse de su juguete y quiso cambiárselo a otros niños.
—No, no, no —le dijeron.
—¡Por favor!
—No, no, no… ¡vete!
Charlie se puso muy triste… todo había sido culpa suya.
Buscó al niño de antes que le había pedido compartir su juguete y le pidió perdón.
—Lo siento —le dijo Charlie.
—No pasa nada —contestó el otro.
—¿Podemos jugar?
—Vale.
—Gracias.
—De nada.
Los dos niños se hicieron amigos y compartieron sus juguetes con otros niños.
¡Resultó ser divertido!
CHARLIE TÉ UN JOGUET NOU
Consells didàctics: Afegirem una representació teatral. Quan el professor diu la frase d’un personatge, el xiquet o xiqueta que té assignat aquest personatge repeteix la frase.
Hi havia una vegada un xiquet anomenat Charlie. Ell estava molt orgullós dels seus joguets.
Tenia molts cotxes en un pàrquing, un baló, un tambor, una cometa, un globus, un tren, un vaixell… (els xiquets i xiquetes diuen més joguets) però el seu joguet favorit era un ós de peluix.
A la tornada de vacances de Nadal el professor els va demanar que portaren un joguet per tal de compartir-lo amb els companys i companyes.
“Quin joguet hauries triat tu?” (deixarem que els alumnes contesten per torns de paraula).
El xicotet Charlie es va portar el seu osset de peluix. En arribar a classe…
—Em pots deixar el teu ós? —li va preguntar un company—, jo et deixaré el meu joguet.
—No, no, no… és meu.
—Per favor…
—No, no, no… ves-te’n.
Charlie s’ho estava passant d’allò més bé amb el seu nou joguet però l’altre es va posar molt trist.
Va passar el temps i Charlie va començar a avorrir-se del seu joguet, va voler canviar-lo a uns xiquets…
—No, no, no… —li van dir.
—Per favor…
—No, no, no… ves-te’n.
Charlie es va posar molt trist… tot havia sigut culpa seva.
Va buscar el xiquet d’abans que havia volgut compartir el seu joguet i li va demanar perdó:
—Perdó —li va dir Charlie.
—No passa res —li va contestar l’altre.
—Podem anar a jugar?
—Val.
—Gràcies.
—De res.
Tots dos es van fer amics i van compartir els seus joguets amb altres xiquets i xiquetes. Va ser divertit!
THE TIGER’S STRIPES FALL DOWN / AL TIGRE SE LE CAEN LAS RAYAS / AL TIGRE LI CAUEN LES RATLLES

THE TIGER’S STRIPES FALL DOWN
Didactic advice: We need a toy box with all kind of toys or cards of the toys (car, ball, drum, kite, balloon, train, boat, teddy bear…). Then we need a tiger, a monkey in a tree and streamers stuck on the tiger. You can put a picture of the tiger and take the streamers off one by one (or rubber them). This tale can be used for Christmas, New Year, a birthday…
Once upon a time there was a big tiger (make gestures) that had lots of toys (look in your box or show the cards): a car, a ball, a drum, a kite, a balloon, a train, a boat, a teddy bear…
He was walking happily across the jungle and he heard a terrible noise.
“Bang!”(Each time they listen to that noise the teacher takes off a stripe from the tiger and students clap their hands).
‘What’s that on the floor? Is it my stripe? It’s OK… Let’s go!’
One minute later…
“Bang!”
‘Another stripe out! I’ve got lots of stripes… Let’s go!’
One minute later… (You can repeat that as many times as students you have).
“Bang!”
(When all the students have taken part in the story it finishes).
‘That’s enough!’ said he.
‘Look up, in the tree!’ said someone.
(Students look up. The teacher shows the flash card of a monkey).
A monkey was throwing streamers and saying these words:
‘Merry Christmas and Happy New Year!’ (Teacher and students make the same gesture like they throw streamers).
‘Merry Christmas and Happy New Year!’ repeated the tiger and he smiled.
(Each student repeats Merry Christmas and Happy New Year).
AL TIGRE SE LE CAEN LAS RAYAS
Consejos didácticos: Hemos de tener en cuenta que los niños y niñas han de hablar. Al principio han de decir más nombres de juguetes. Al final han de adivinar el final del cuento. Les preguntamos “¿de verdad se le caían las rayas al tigre?”, “¿qué creéis que era?”. Podemos inventar también una conclusión.
Había una vez un tigre muy grande (hacer gesto de grande) que tenía muchos juguetes: un coche, un balón, un tambor, una cometa, un globo, un tren, un barco, un osito de peluche… (Los niños dicen nombres de juguetes).
El tigre estaba caminando felizmente por la selva cuando oyó un terrible ruido:
“¡Pam!” (los niños hacen palmada cada vez que sale ¡pam!, el profesor quita una serpentina del lomo del tigre y la tira al suelo).
—Algo se ha caído al suelo. ¿Será una de mis rayas? No importa, tengo muchas.
Un minuto después se volvió a oír el ruido:
“¡Pam!”, (palmada y serpentina fuera).
Tantas rayas vio caer el tigre al suelo que se hartó.
—¡Ya basta! —dijo el tigre enfadado.
—Mira hacia arriba, en el árbol —le dijo una voz burlona.
El tigre miró hacia arriba al árbol (hacemos gesto de mirar) y vio a un mono lanzándole serpentinas y diciéndole esto:
—Feliz Navidad y Próspero Año Nuevo.
El tigre sonrió y lo repitió.
—Feliz Navidad y Próspero Año Nuevo.
Resulta que nuestro amigo el tigre se había despistado un poco…
AL TIGRE LI CAUEN LES RATLLES
Consells didàctics: Quan més coneguda siga una llengua per als / les alumnes més farem parlar i participar en el conte als / les alumnes. Afegirem una representació teatral. Quan el professor diu la frase d’un personatge, el xiquet o xiqueta que té assignat aquest personatge repeteix la frase.
Hi havia una vegada un enorme tigre (fem gestos de gran) que tenia molts joguets: un cotxe, un baló, un tambor, una cometa, un globus, un tren, un vaixell, un ós de peluix… (els xiquets i xiquetes diuen més noms de joguets).
El tigre caminava feliçment per la selva quan es va escoltar un soroll molt fort:
“Pam!” (els xiquets /xiquetes fan una palmada forta i el professor li arranca una serpentina del llom del tigre i la tira a terra).
—Alguna cosa s’ha caigut a terra! Serà una de les meves ratlles? No passa res, en tinc moltes. Seguim!
Un minut després es va tornar a escoltar el soroll:
“Pam!” (palmada i serpentina fora).
Tantes ratlles fa veure caure que el tigre va voler posar-li fi.
—Ja val! —va dir enfadat.
—Mira cap a dalt, a l’arbre! —li va dir una veu de burleta.
El tigre va mirar (fem el gest de mirar cap a dalt i ensenyem el dibuix) i va veure un mico que estava tirant serpentines i cridant-li açò:
—Bon Nadal i feliç any nou.
El tigre li va somriure i ho va repetir.
—Bon Nadal i feliç any nou.
Resulta que el nostre amic el tigre s’havia despistat un poc…
THE SMALL MAGGOT IS DANCING / EL BAILE DEL GUSANITO / EL BALL DEL CUQUET

THE SMALL MAGGOT IS DANCING
Didactic advice: We need cards of parts of the body (head, eyes, nose, ears, mouth, hands, arms, legs, and feet). Students do activities: wink your eye, whistle with your mouth, shake your head, nod your head, move your arms, move your legs, move your body…
It was eleven o’clock at night. All the maggots were sleeping in their beds but the small maggot was dancing and dancing in front of the light. (Teacher and students do the movement).
“One, two,
Wink your eye,
Whistle with your mouth.
Three, four,
Shake your head,
Nod your head.
Five, six,
Move your arms,
Move your legs.
Seven, eight,
Move your body,
And start again…”
‘That’s all for today!’ said Mum.
‘Just a moment, please, Mum.’
He danced and danced (students stand up and do what the teacher says. We repeat the movements).
“One, two,
Wink your eye,
Whistle with your mouth.
Three, four,
Shake your head,
Nod your head.
Five, six,
Move your arms,
Move your legs.
Seven, eight,
Move your body,
And start again…”
‘Let’s go,’ said Mum.
‘One moment, please…’ (We repeat the movements).
Finally he went to bed.
‘Why were you dancing?’ asked Mum.
‘Because the little boy of the house couldn’t sleep and he needed my dance to fall asleep’
‘OK,’ said Mum, ‘I’m proud of you.’
‘Good night.’
EL BAILE DEL GUSANITO
Consejos didácticos: Podemos usar dibujos y tarjetas y también hacer la coreografía de movimientos. Al final podemos añadirle un valor moral sobre la importancia de portarse bien y que los padres y madres estén orgullosos de sus hijos.
Eran las once de la noche. Todos los gusanos estaban ya acostados salvo el pequeño gusanito que no paraba de bailar junto a la luz:
“Uno, dos,
Guiña un ojo,
Silba.
Tres, cuatro,
Di que no,
Di que sí.
Cinco, seis,
Mueve los brazos,
Mueve las piernas.
Siete, ocho,
Mueve el cuerpo,
Y empieza de nuevo…”
—Por hoy ya está bien —dijo la mamá.
—Un momento más, por favor, mamá.
El gusanito no paraba de bailar junto a la luz:
“Uno, dos,
Guiña un ojo,
Silba.
Tres, cuatro,
Di que no,
Di que sí.
Cinco, seis,
Mueve los brazos,
Mueve las piernas.
Siete, ocho,
Mueve el cuerpo,
Y empieza de nuevo…”
— ¡Vamos!
—Un momento más por favor… (Repetimos los movimientos).
Al final el gusanito se fue a la cama.
—¿Por qué no parabas de bailar antes? —le preguntó la mamá.
—Porque el niño de la casa no podía dormir y necesitaba mi baile para dormirse.
—Estoy muy orgullosa de ti. Buenas noches.
—Buenas noches.
EL BALL DEL CUQUET
Consells didàctics: Afegirem una representació teatral. Quan el professor diu la frase d’un personatge, el xiquet o xiqueta que té assignat aquest personatge repeteix la frase. Els xiquets i xiquetes estaran plantats i plantades i faran els moviments que diu el conte.
Eren les onze de la nit i tots els cuquets estaven a gitats al llit. Tots menys el xicotet cuquet que ballava, ballava i no parava de ballar al costat de la llum.
“Un, dos,
Guinya un ull,
Xiula.
Tres, Quatre,
Digues que no,
Digues que sí.
Cinc, sis,
Mou els braços,
Mou les cames.
Set, vuit,
Mou tot el cos,
I comença de nou…”
—Per avui ja està bé! —va dir la mamà.
—Un moment més, per favor —va demanar el cuquet.
El cuquet no parava de ballar davant de la llum.
“Un, dos,
Guinya un ull,
Xiula.
Tres, quatre,
Digues que no,
Digues que sí.
Cinc, sis,
Mou els braços,
Mou les cames.
Set, vuit,
Mou tot el cos,
I comença de nou…”
—Anem, vinga!
—Un momentet més, per favor…
Al final el cuquet se’n va anar al llit.
—Per què no paraves de ballar? —va preguntar la mamà.
—Perquè el xiquet de la casa no podia dormir encara i necessitava el meu ball per adormir-se.
—N’estic molt orgullosa de tu. Bona nit.
—Bona nit!




